“Mira de contemplar les coses belles tant com puguis,
la majoria de gent no hi presta atenció”.
Vincent Van Gogh. Cartes a Theo. Edicions 3 i 4 (Eliseu Climent). 2010
La tarda és una cadència trista de Satie. Els versos s’escurcen i es fan més espaioses les lectures. La meva mà vacil·la entre els fulls del diccionari de portuguès i el teclat. Només de tant en tant em paro, i miro al meu voltant i prenc alguna nota. Potser hagi estat el nou significat d’una paraula o el record que em desvetlla una metàfora de Norões. Hi ha tanta bellesa en aquest instant que sembla que no pugui existir. I encara ens queda la nit per endavant i la línia del sud i el silenci de no saber exactament què busco quan et parlo d’escriure poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada