Subtítols: Perfils

Anne Sexton va néixer el 9 de novembre de 1928 a Newton, Massachusetts. La seva infància va transcórrer en una relativa daurada mitjania. Filla d’un advocat alcohòlic dedicat al negoci de la llana i d’una escriptora frustrada, els seus resultats acadèmics no van ser mai brillants. Als dinou anys es va casar amb Alfred Sexton, i va donar a llum a la seva primera filla el 1953. Un any més tard se li va diagnosticar una depressió postpart que la va portar al psiquiàtric Westwood Lodge.

Anne Sexton no va començar a escriure poesia fins als trenta anys, com a teràpia recomanada pel seu psiquiatre com a conseqüència de la mort dels seus pares i d’una segona depressió a rel del naixement del seu segon fill. El 1957 s’inscriu en un taller de poesia al Boston Center for Adult Education, on hi participen Robert Lowell, Sylvia Plath i Maxine Kumin. El 1962 publica All My Pretty Ones, on expressa sentiments de dolor, culpabilitat i pèrdua, en poemes com The Truth The Dead Know.

Com la resta de poetes confessionals, Anne Sexton ofereix una visió íntima i emotiva de la seva vida, accentuant la perspectiva femenina en temes poc freqüents en poesia fins aleshores, com el suïcidi, la menstruació, la masturbació o l’addicció a les drogues. Es pot dir que Anne Sexton va fer de l’experiència vital de ser una dona el fil argumental de la seva obra. El 1967 va guanyar el Premi Pulitzer pel poemari Dead or Alive, amb poemes devastadors com Wanting To Die o The Addict.

El 4 d’octubre de 1974, Anne Sexton va perdre la batalla que durant anys va lliurar contra la seva malaltia mental. Aquell matí d’octubre va acudir a un esmorzar amb Maxine Kumin per tal de repassar el seu nou llibre The Awful Rowing Toward God. Aquell mateix dia, i sense cap nota ni previ avís, va entrar al garatge de casa seva i va engegar el motor del cotxe, morint al cap d’una estona com a conseqüència d’una intoxicació per monòxid de carboni.

Links d’interès

Pàgina en anglès de l’acadèmia de poetes americans; conté notes biogràfiques i una selecció de poemes (inclou arxiu d’àudio amb la lectura del poema Her Kind). www.poets.org/poet.php/prmPID/14.
Pàgina en anglès de la Poetry Foundation, amb notes biogràfiques i una selecció de pomes de l’autora. www.poetryfoundation.org/archive/poet.html?id=6163

Robert LOWELL va néixer a Massachusetts l’1 de març de 1917 en el sí d’una antiga i prominent família de Boston. Lowell s’educa al St. Mark’s i dedica els estius a estudiar la tradició literària anglesa. Va estudiar dos anys a l’Universitat de Harvard fins que va conèixer al poeta Allen Tate (seguidor de l’anomenat New Critisicm), trobada que va provocar que Robert Lowell abandonés Harvard i passés l’estiu del 37 a la casa que Allen Tate tenia a Tennessee on es va dedicar a escriure i a estudiar els poetes clàssics. Després d’això se’n va anar al Kenyon College per estudiar amb John Crowe Ransom, mentor de Tate; allà hi va conèixer als també poetes Randall Jarell i Peter Taylor i es va llicenciar en Clàssiques el 1940. L’any següent se’l va passar a la Louisiana State University on va estudiar amb Cleanht Brooks i Robert Penn Warren i es va casar amb la també escriptora Jean Stafford.

El 1941, en motiu de la declaració de la segona guerra mundial, Lowell es va presentar com a voluntari al servei militar però no va ser admès a causa dels seus problemes de vista. Tres anys més tard va ser cridat a files però Lowell es va declarar objector de consciència per l’impacte que li havia provocat els bombardeig dels aliats sobre ciutats alemanyes com Dresden. Com a conseqüència de l’objecció Robert Lowell va haver de passar uns mesos de presó, la condemna va acabar amb la prestació de serveis socials a Connecticut. Durant els mesos en que Lowell va estar privat de llibert va acabar i publicar el seu primer llibre Land of Unlikeness. El 1946 va publicar Lord Weary's Castle, llibre que va tenir una càlida acollida per part de la crítica i amb el que va guanyar el Pulitzer Prize for Poetry durant el 1947.

A partir del Pulitzer la vida de Lowell presenta un canvi constant: el 1949 es divorcia de Jean Stafford i es casa amb Elizabeth Hardwick, una jove escriptora de Kentucky, i se’n van a viure a Nova York. El 1950 mor el pare de Lowell com a conseqüència d’una llarga malaltia, i el 1954, després de la mort de la seva mare, Lowell ingressa a l’hospital Mc Lean’s de Massachusetts per tractar les seves crisis i episodis maniaco-depresius. En part degut a la influència de joves poetes com W.D. Snodgrass i Allen Ginsberg, i en part instat pels seus psiquiatres, Lowell comença a escriure d’una manera més directe i a escriure sobre ell mateix i la seva infància com a teràpia. El 1959 apareix Life Studies, un recull de poemes amb un marcat to autobiogràfic amb el que el poeta guanya el National Book Award l’any següent. Tot i que alguns poetes i crítics, com ara Allen Tate, van quedar decebuts amb el resultat final, molts lectors van veure en Life Studis un canvi i una renovació dins del panorama poètic nord-americà de la dècada dels seixanta. De fet, es podria afirmar que aquest poemari, juntament amb Heart’s Needle de W.D. Snodgrass, és el punt de partida del que més tard es va donar a conèixer com la Confessional Poetry. Fins i tot alguns l’han arribat a comparar, per la seva transcendència i la influència que ha exercit sobre les generacions posteriors, amb The Waste Land de T.S. Elliot.

Durant la primera meitat de la dècada dels seixanta Lowell cedeix terreny en lo personal i comença a diversificar el tema de les seves composicions per centrar-se en aspectes més comuns i fins i tot polítics. Així les coses el 1964 apareix el poemari For The Union Dead, on el poeta tracta, a més de temes personals, qüestions comunes com la contaminació, la degradació del paisatge, l’alcoholisme o la guerra civil americana. El 1967 publica Near the Ocean, el poemari més formal d’ençà dels Life Studies. Robert Lowell va passar els darrers anys de la seva vida a Londres. Va morir d’un atac de cor un 12 de setembre de 1977 a Nova York, a l’edat de seixanta anys.

La poesia confessional

La confessional poetry o poesia del jo, apareix durant la primera meitat de la dècada dels seixanta a Estats Units i està associada a noms il·lustres de la poesia del segle vint com Robert Lowell, Anne Sexton, Snodgrass i John Berryman, per citar només alguns dels poetes més destacats d’aquesta corrent literària. La característica essencial de la confessional poetry la trobem en el tractament de temes com la mort, la depressió i les relacions interpresonals, tots ells temes expressats des del punt de vista de l’experiència personal. Ara bé la poesia confessional no es caracteritza simplement per gravar emocions damunt el paper sinó que també cal destacar el mestratge en la utilització de la prosòdia així com l’elevada qualitat estructural dels poemes

Links d'interès

Pàgina en anglès de l’acadèmia de poetes americans; conté notes biogràfiques i una selecció de poemes (inclou arxiu d’àudio amb la lectura del poema The Public Garden). www.poets.org
Pàgina en anglès amb notes biogràfiques i una selecció de poemes. www.americanpoems.com