“Arribat el moment
que el record desvetlla
m’esquinço el vestit
i convido a cafè a la desesperança”
Ulls de nena. Cartes per a dones. Figueres 2011.
Aviat farà vint anys que vaig descobrir la poesia. Va ser el dia que va morir en Luis Rosales. D’ençà d’aleshores he llegit a molts poetes, de moltes nacionalitats i condicions diferents, clàssics i contemporanis, elogiats i bandejats per la crítica, romàntics, confessionals, modernistes... fins aconseguir fer-me un petit altar de poetes amb els seus corresponents llibres de capçalera: Robert Lowell, Seamus Heaney, Emily Dickinson, Iehuda Amikhai, Carlos Drummond, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater... i el figuerenc Quim Martínez. Fa cosa d’un any que vaig descobrir la poesia d’en Quim i crec que no m’equivoco si dic que estem davant d’una de les veus més interessants, sensibles i colpidores de l’escena poètica actual de casa nostra. El proper divendres 22 de juliol (19.30h) tindrem una oportunitat excel·lent per fer un tast del seu darrer poemari “Cartes per a dones” a la Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós, amb la sempre delicada, decidida i precisa veu de Sílvia Casamort. No us ho perdeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada