"Estos días azules y este sol de la infancia"
Els lents revolts ens van mostrant l’últim
secret de la tarda: vinyars gèlids i platges
buides de turistes. Matisse va trobar aquí
el cel blau de la seva inspiració, Machado
la seva mort. Nosaltres només hem creuat
la frontera per dur-te flors i dir-te que tots
hem fugit algun cop d’alguna guerra sota
la pluja per buscar refugi en algun record.
Però la poesia no ha servit mai per salvar
a ningú. Menteixen els versos que parlen
d’un altre temps. Aquest sol de febrer no
s’assembla gens a cap sol de cap infància.
Cotlliure, 22 de febrer de 2010
1 comentari:
Sublim com sempre la teva poesia, Rai.
No tinc paraules per tan alta bellesa.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada