dissabte, 20 de març de 2010

Antonio Machado

"Estos días azules y este sol de la infancia"

Els lents revolts ens van mostrant l’últim
secret de la tarda: vinyars gèlids i platges
buides de turistes. Matisse va trobar aquí
el cel blau de la seva inspiració, Machado
la seva mort. Nosaltres només hem creuat
la frontera per dur-te flors i dir-te que tots
hem fugit algun cop d’alguna guerra sota
la pluja per buscar refugi en algun record.
Però la poesia no ha servit mai per salvar
a ningú. Menteixen els versos que parlen
d’un altre temps. Aquest sol de febrer no
s’assembla gens a cap sol de cap infància.

Cotlliure, 22 de febrer de 2010

1 comentari:

Borboleta ha dit...

Sublim com sempre la teva poesia, Rai.
No tinc paraules per tan alta bellesa.
Una abraçada.