Crític, poeta i periodista brasiler, Ferreira Gullar (José Ribamar Ferreira), neix a Maranhão el 10 de setembre de 1930, tot i que de molt jove, el 1951, es trasllada a Rio de Janeiro on entra en contacte amb Mário Pedrosa i altres artistes locals, a la vegada que comença a treballar com a traductor i redactor a les revistes O Cruzeiro i Manchete. Amb la instauració del règim militar Ferreira Gullar, afiliat al partit comunista, es veu obligat a marxar a l’exili el 1971, i viu a diferents ciutats: Moscú, Santiago de Chile, Lima i Buenos Aires. No tornarà al Brasil fins el 1977. Alguns des seus llibres de poesia més destacats són A luta corporal (1954), Dentro da noite veloz (1975), Poema sujo (1976) i Na vertigem do dia (1980). És considerat per crítica i públic un dels millors poetes vius en llengua portuguesa. El seu corpus literari s’inscriu dins dels moviments d’avantguarda del concretisme i el neoconretisme, del qual n’és fundador.
Tanga
Hi havia el que es veia
i el que no es veia:
el matí lluminós
encobria l’obscuritat
abissal i vella dels espais.
El mar colpejava
davant de Farme de Amoedo[1] i allà
a la sorra
nosaltres amb prou feina sentíem si és que sentíem.
I era aleshores que ella sobtadament sorgia
rient entre els cabells
la raqueta a la mà
i es movia
ai, com es movia!
I en aquesta translació ens descobria
els seus cicles solars:
el coll
l’esquena
el cul
lunar?
estel·lar?
el cul
que (sota un pètal
de blau)
celest em somreia.
Traducció de Raimon Gil i Valèria C. de Araújo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada