diumenge, 28 de març de 2010

Tanga

Crític, poeta i periodista brasiler, Ferreira Gullar (José Ribamar Ferreira), neix a Maranhão el 10 de setembre de 1930, tot i que de molt jove, el 1951, es trasllada a Rio de Janeiro on entra en contacte amb Mário Pedrosa i altres artistes locals, a la vegada que comença a treballar com a traductor i redactor a les revistes O Cruzeiro i Manchete. Amb la instauració del règim militar Ferreira Gullar, afiliat al partit comunista, es veu obligat a marxar a l’exili el 1971, i viu a diferents ciutats: Moscú, Santiago de Chile, Lima i Buenos Aires. No tornarà al Brasil fins el 1977. Alguns des seus llibres de poesia més destacats són A luta corporal (1954), Dentro da noite veloz (1975), Poema sujo (1976) i Na vertigem do dia (1980). És considerat per crítica i públic un dels millors poetes vius en llengua portuguesa. El seu corpus literari s’inscriu dins dels moviments d’avantguarda del concretisme i el neoconretisme, del qual n’és fundador.



Tanga


Hi havia el que es veia

i el que no es veia:

el matí lluminós

encobria l’obscuritat

abissal i vella dels espais.

El mar colpejava

davant de Farme de Amoedo[1] i allà

a la sorra

nosaltres amb prou feina sentíem si és que sentíem.


I era aleshores que ella sobtadament sorgia

rient entre els cabells

la raqueta a la mà

i es movia

ai, com es movia!


I en aquesta translació ens descobria

els seus cicles solars:

el coll

l’esquena

el cul

lunar?

estel·lar?

el cul

que (sota un pètal

de blau)

celest em somreia.


Traducció de Raimon Gil i Valèria C. de Araújo.



[1] La Farme de Amoedo és un carrer de Rio de Janeiro, davant d’Ipanema.