Affonso Romano de Sant’Anna (Belo Horizonte, 1937) és considerat per la crítica com el poeta “més brasiler” dels últims anys i una de les veus més cabdals de l’escena poética brasilera actual. Després d’una dilatada trajectòria com a periodista i professor que l’ha portat a viure a diferents països com França, Alemanya i Estats Units, Affonso Romano viu actualment a la ciutat Rio de Janeiro, ciutat de la que va ser president de la seva Biblioteca Nacional. Alguns dels seus poemaris més destacats són O Lado Esquerdo do Meu Peito (Rocco/RJ, 1991), O intervalo amoroso (L&PM/Porto Alegre, 1999) i Vestígios (Rocco/RJ, 2005) d’on he extret aquest poema: El primer cop que vaig entendre
El primer cop que vaig entendre del món
alguna cosa
va ser a la infància
vaig tallar la cua d’una sargantana
i va continuar movent-se.
Des d’aleshores
he anat entent que les coses resten
vives i tortes
que l’amor no acaba així
que és difícil extirpar el mal des de l’arrel.
El segon cop que vaig entendre del món
alguna cosa
va ser quan a l’adolescència em van arrencar
del costat esquerre tres certeses
i vaig haver de tirar endavant.
Des d’aleshores
he après a trobar en la foscor el rumb
i sóc capaç de desxifrar missatges
ja sigui als núvols
o als graffiti de qualsevol mur.
El primer cop que vaig entendre del món
alguna cosa
va ser a la infància
vaig tallar la cua d’una sargantana
i va continuar movent-se.
Des d’aleshores
he anat entent que les coses resten
vives i tortes
que l’amor no acaba així
que és difícil extirpar el mal des de l’arrel.
El segon cop que vaig entendre del món
alguna cosa
va ser quan a l’adolescència em van arrencar
del costat esquerre tres certeses
i vaig haver de tirar endavant.
Des d’aleshores
he après a trobar en la foscor el rumb
i sóc capaç de desxifrar missatges
ja sigui als núvols
o als graffiti de qualsevol mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada