dijous, 17 de novembre de 2011

Petita guerra

La vida no s’acaba mai.
Tampoc la mort.
Tampoc el discurs.
Bartomeu Fiol. Càbales del call. Edicions Proa. Barcelona 2005.



Massa freqüentment s’esdevé aquesta gola de llop dins meu. El cel s’enfosqueix a mitja tarda i comença a ploure. Aleshores tot jo m’inundo d’una fosca melangia i no hi ha res que em pugui consolar, ni una paraula ni cap vers ni tan sols la possibilitat d’aquell sud que un dia em va temptar amb els seus colors vius i la seva gent vestida tota amb robes de cambrai i cotó. Massa sovint esdevinc una circumstància del lloc on visc i la meva poesia una mirada que el vent escombra i extravia com les fulles d'un plàtan. És aleshores quan voldria ser una casa vora el riu o un pont de ferro, i fer part del discurs d’un paisatge.