dilluns, 7 de març de 2011

Fet i amagar

No recordo la teva veu, només recordo
la teva por com la corda del violoncel

que es trenca a mig concert i ens deixa

la seva absència. La teva vida ha estat

aquest fred hostil d’hospici, la misèria

de la postguerra i l’absència de l’àvia,

haver-se fet vell sense ningú al costat,

en silenci, amb la felicitat color de por

del bàndol dels vençuts. Com una vella

fotografia en blanc i negre que recorda

el teu gest però ha oblidat les paraules

la teva veu i la meva sempre han jugat

a fet i amagar. He heretat de tu el color

melancòlic i plujós d’una mala història.