Un altre poema d'Adélia Prado...
Ensenyament
La meva mare trobava l’estudi
la cosa més fina del món.
No ho és.
La cosa més fina del món és el sentiment.
Aquell dia de nit, el pare fent hores extres,
ella em va dir:
“Pobret, fins aquesta hora en una feina tan dura”.
Preparà pa i cafè, va deixar el cassó al foc amb aigua calenta.
No em va parlar d’amor.
Aquesta paraula de luxe.
Traducció de Raimon Gil i Valèria C. de Araújo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada