dimecres, 29 de juliol de 2009

Formes

Adélia Prado va néixer a Divinópolis (Minas Gerais) el 13 de desembre de 1934. Ha publicat sis llibres de poesia, entre els que cal destacar Bagagem (1976), O Coração disparado (1978), amb el que va guanyar el Premi Jabuti de la Câmara Brasileira do Livro, o A Faca no peito (1988). Aquest poema que presentem ha estat extret del llibre "Adélia Prado - Poesia Reunida", editat per Siciliano (São Paulo, 1991, pág. 252.).

Formes

D’una única manera es pot dir a algú:
“no t’oblido”
La corda del violoncel es queda vibrant sola
sota un arc invisible
i els pecats desapareixen com rates in fraganti.
El meu cor causa estupor perquè batega
i té sang a dins i es pararà un dia
i es converteix en un tambor patètic
si em dius a cau d’orella
“no t’oblido”
Taques de llum a la paret,
una gerra petita
amb tres roses de plàstic.
Tot al món és perfecte
i la mort és amor.

Traducció de Raimon Gil i Valèria C. de Araújo