diumenge, 9 de març de 2008

Bandeira

Que importa a paisagem, a Glória, a baía, a linha do horizonte?
O que eu vejo é o beco.

Manuel Bandeira. Poema do beco. Editora nova fronteira. Guarullos 2006.

Quan arriba la nit la ciutat s´il·lumina i camines a ritme de samba i bossa nova entre la policia militar i les prostitutes. La nit esdevé càlida i vaporosa com les cames llarguíssimes d´una mulata, i perillosa com la fulla oberta d´una navalla. Però de seguida fa acte de presència la pluja amb la seva conventual fredor i tothom corre a trobar refugi en alguna parada ambulant, la cornisa dels edificis o entre els cartrons i les boses de plàstic de les escombraries. Baixar al metro és arribar al Paradís on la vida és un vers de Maneul Bandeira i Déu un bitllet de deu reals.

2 comentaris:

Valéria Araújo ha dit...

La meva nit sempre ten la belleza de la teva mirada...
Potser per aixó que ara que no hi ets tot em sembla aixi, tan trist, i el metro i el Quintana já no ten més el "efecto Paradis" per mi.
Avui la meva vida (sense tu) no troba als verses i a la poesia la mateixa belleza...
El meu paradis es estar amb tu, i escoltar les paraules dels teus llavis, la veritat de la vida que es cambia en poesia a la teva veu.
Gracies per fer la meva Terra més bonica i feliç amb la teva presencia. Gracies per cambiar les carrers grises de Sampa al blau de nostra Alexandria.
T´estimo molt (Pero ja ho saps)

Valéria Araújo ha dit...

Te amo! Beijão... (com saudade)