diumenge, 3 de febrer del 2008

Terra Brasilis

A primavera chegará, mesmo que ninguém mais saiba seu nome, nem acredite no calendário, nem possua jardim para recebê-la.
Cecilia Meireles. Primavera. Text extret del llibre Obra em Prosa - Volume 1", Editora Nova Fronteira - Rio de Janeiro, 1998, pàg. 366. Si pogués variar tota una trajectòria amb un lleuger moviment de mans, i desplaçar-me de nord a sud i de l’est cap a l’oest a través de les lleixes de la biblioteca, de Lowell a Drummond i de Sexton a Meireles, i trobar-me altra vegada al teu costat; si pogués esborrar amb la meva veu el silenci de l’espera i fer tornar la primavera a les plantes del balcó, però a la meva poesia hi manca la teva música: un trompeta, un baix, un piano. Et buscaré desesperadament entre els passatgers de Guarullos per poder nedar una altra vegada en el pindorama dels teus llavis, i abraçar-te quan arribi el capvespre i deixar que passi de llarg el perill de la nit.

2 comentaris:

Valéria Araújo ha dit...

I jo espero amb molta "saudade" trobar una altra vegada la teva silenciosa comprensió i el teu amor silenciòs i suau.
T´estimo amb totas las mevas forças.
Ets el home de la meva vida. Petons

Valéria Araújo ha dit...

Jo i la meva Terra t´esperem aqui... Ara queda poc per estar altre cop juntos!
T´estimo!