dimecres, 20 de febrer del 2008

Horari nocturn

Matinaré i subornaré el nou dia
perquè ens sigui favorable.
Iehuda Amikhai. Clavats a la carn de món. Ed. Proa, pàg. 21.
Traducció de Manel Forcano.
M’he passat tota la nit despert intentant escriure alguna cosa en un full en blanc. Enmig de kleenex usats i sobres buits de bisolgrip he sentit pròxim el perill del naufragi, la temptació de deixar-ho córrer tot, tal i com va fer Déu amb nosaltres temps enrere. Després he disseccionat un poema de Terrance Hayes. He constatat, paraula a paraula, la mateixa desesperació, la mateixa vulgaritat d’aixecar-te a les set del matí per posar-te les sabates. Et busco com un gos per les quatre cantonades del poema. Busco renovar la meva fe i creure que arribarà un temps on ja no caldrà que sigui demà, i seran suficients les paraules per dir fugida i amor.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Després del perill de la nit ve el perill del dia. I l'amor que resta lluny. I la tristesa d'una petita destrossa es fa immensa.

Raimon Gil Sora ha dit...

Sempre hi ha la qüestió del perill, i de la derrota, i de la immensitat dels camins quan els recorres a peu amb només un grapat de paraules a les butxaques. Gràcies pel comentari. M´agrada molt perdre´m dins el teu blog.