dissabte, 26 de gener de 2008

Dístic

Una dona em va canviar la vida. Digues-li Augusta
perquè vam arribar a l'agost, i d'ara endavant
la palla embalada i les móres i les garbes d'aquest mes
mostraran la generositat d'Augusta.
Seamus Heaney. Llum elèctrica. Edicions 62-Empúries.

Sortir de treballar un divendres a la nit i accelerar el pas per trobar-se novament amb Augusta. Esperar-la a casa amb la fidelitat i l’abatiment d’un gos que guarda l’absència mentre refàs el cos malmès per tota la setmana. Escoltar una música d'Ornette Coleman a la ràdio mentre Augusta fa girar la clau de la porta per entrar a casa. Sortir a sopar a La Menta i barrejar els records i les mirades amb un tàrtar de tonyina i trompetes de la mort. Acabar la nit llençant l’últim poema que vaig escriure al mar perquè l’aigua s’empassi les paraules mentre retrobo la calidesa intraduïble dels seus llavis. Acabar sol, com vas començar, assegut a l’escriptori segregant sintagmes mentre ella dorm estirada al llit. Existim perquè algú altre ens pensa.

2 comentaris:

Valéria Araújo ha dit...

"Acabar sol, com vas començar, assegut a l’escriptori segregant sintagmes"
Em sento fatal per estar tan lluny de tu, amor meu.
Però queda l´esperança i certeza de "Existim perquè algú altre ens pensa"
Penso em você sempre. Saudade dessa doce rotina de estar contigo a todos os momentos, de ir ao mercado e voltar enquanto você trabalha assentado na "Petita Alexandria" e eu te preparo um café.
Um dia nos reencontraremos e nunca mais precisaremos sofrer a ausência.
Tudo o que não desejo é acostumar-me a viver "sense tu".
T´estimo per tota la vida.
Cintia manda muitos abraços e recordos.

Valerinha ha dit...

Tot sense tu es buit...
Tota la vida esperando per tu i ara tan lluny... Em sento greu.
T´estimo meu poeta... Molt!