Carlos Drummond de Andrade (1902, Itabira, MG – 1987, Rio de Janeiro, RJ). Poeta brasiler vinculat al modernisme. Alguns dels seus llibres més importants són Alguma poesia (1930), Sentimento do mundo (1940) i A rosa do povo (1945).
Revelació del suburbi
Quan vaig cap a Minas, m'agrada estar-me de peu, contra el vidre del cotxe,
veient el suburbi passar.
El suburbi tot es condensa per ser vist depressa,
amb por de que no reparem suficientment
en els seus llums que gairabé mai tenen temps de brillar.
La nit menja el suburbi i desprès el retorna,
ell reacciona, lluita, s'esforça,
fins que ve el camp on pel matí despunten tarongerars
i a la nit només existeix la tristesa de Brasil.
Traducció de Raimon Gil i Valèria C. Araújo.
1 comentari:
Ara m’acordo al dia que has connegut aquest poema.
M’acordo la teva expressió, el got de caipirinha a la ma, els teus ulls i les teves paraules "es collonut aquest tio! Vaja, que no em pensaria mai això del Brasil trist!"
Fins ara la teva passió per en Drummond, Renata, Hilda, Bandeira i la poesia brasilera es va tomant cos, i ara ens porta a la realitat de la vida literària, la vida que sempre hem somiat sols, com si fos només un somni de boigs, però ara la nostra petita creació es va creixent... La fusió dels dos somnis ha donat forces per la realització, he? Fantàstic, no?
Ho veus? No es sempre qui “a la vida li agrada amagar el sentit íntim de les coses” de vegades ella ens dona el que busquem si o desitgem ardentment...
L’inicio de tot va ser tu i jo, la nostra trobada i després d’això ja no dubto de res mes.
T'estimo sempre. Petonets!
(Perdoneu el meu català, ja ho saps... Un dia seré una cataloparlant! jejeje)
Publica un comentari a l'entrada