dissabte, 5 de gener de 2008

Varal

Todo alcanza un final, la tristeza inclusive.
Joseph Brodsky, No vendrá el diluvio tras nosotros. Galaxia Gutenberg.
Traducció de Ricardo San Vicente.
Ahir al vespre, mentre llegia alcoholitzat els meus poemes en veu alta enmig del fum del tabac, em vaig saber a Pasàrgada, entre el carrer de la solitud i els poemes de Manuel Bandeira, amb la dona que estimo i el llit que vaig escollir. Sempre hi ha alguna cosa de tristesa quan s’acaba l’any, per totes aquelles paraules que he deixat perdre i per tots els llibres que vaig haver de retornar a la seva lleixa perquè havia de pagar el lloguer a finals de mes. Però el pròxim febrer me’n vaig a Sao Paulo, me’n vaig a conèixer la solitud del Brasil.

1 comentari:

Valéria Araújo ha dit...

... Nesta noite chuvosa e fria, enquanto lias em voz alta e com tanto sentimento, emoçao que nos fazia latir forte o coraçao teus poemas, eu e Sonia, boquiabertas e estupefatas em meio à fumaça dos cigarros, o cheiro de álcool, os restos de comida mexicana e as lágrimas de nossos olhos, a ouvir maravilhadas tamanha beleza nos olhamos, segredando silenciosamente a cumplicidade de nossa admiraçao por um homem que sabe transportar através das palavras a carga, o peso, a dor dos sentimentos.
Ouvir-te, sentadas aos teus pés com a devoçao de discípulos ao seu mestre é um privilégio incomensurável que os deuses nos presentearam nesta noite.
A admiraçao por tua poesia e pelo homem que és equipara-se ao amor que tenho por ti.
Obrigada por permitir-me ser parte de tua vida.
Obrigada por ser parte da minha...
Tua Urània...