Czeslaw Milosz. Travessant fronteres. Ed. Proa, Barcelona 2006.
Tota la vida esperant que no vingués ningú i ara admiro els paisatges i els capvespres en el reflex de les teves paraules. Tot l’estiu dormint amb la finestra de l’habitació oberta i ara abaixo la persiana a les set de la tarda i m’estiro al llit més d’hora per llegir el nostre Drummond mentre la tardor arriba sobtadament a l’arbreda i el silenci es veu trencat pel vent i la pluja que va esquitxant els vidres. Fa dies que em ronda altre cop la solitud. Ves a saber quan tornaran a florir els geranis del balcó o si sobreviuran un altre hivern. Em sento dispers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada