dissabte, 13 d’octubre de 2007

Tierra de nadie

Ya yahet, ya nasibi il luowsha.
Vida meva , el meu món és trist.
Mounir Troudi, text extret d'una cançó tunisiana.

Comença a ploure i de seguida es sent com els veïns baixen les persianes mentre una dona recull la roba de l’estenedor. Tota la vida menor es recull mentre recordo que vaig marxar de casa dels pares per escriure i em vaig fer un lloc en la barriada trista i pobre d'aquest poble, un espai íntim per les meves plantes i tota la meva desesperació. Després va venir una dona i em va omplir el pis d’aroma de canyella i xiprers del Líban. Abans d’ella no prenia cafè i la meva felicitat era incomplerta. Abans de tu la solitud gratava darrera la porta com un gos desesperat que vol entrar.


1 comentari:

Valéria Araújo ha dit...

A força de decidir, de saber a hora de mudar o curso, a direçao de nossas vidas é o que tem o poder de transformar-nos como pessoas.
Ademais, a vida sempre encontra uma forma de recompensar o esforço, e, assim como depois da chuva o sol brilha outra vez (e os dois sao absolutamente necessarios para o equilíbrio do ecossistema), depois da dor e da solidao recebemos o aprendizado. No seu caso, a percepçao das sutilezas que te permite escrever de forma tao profunda.