Deus pode ser a grande noite escura
E de sobremesa
O flambante sorvete de cereja.
A partir d’ara el mar només serà un record, una fotografia en blanc i negra que vas robar un capvespre d’estiu abans del temporal. Damunt la taula romandrà el llibre que ja no acabaràs de llegir. A poc a poc els nens abandonaran els carrers i les rialles per tornar als manuals d’Àlgebra i als poemes de García Lorca, i la vida s’anirà semblant cada vegada més a un parc on ja no hi vol jugar ningú. Farà fred i els arbres perdran les fulles i se’ns tallaran els llavis. L'altre nit, a la tasca, entre els gots de vi i la música de jazz, em va semblar que duies un vers de Joao Cabral de Melo a la mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada