Amb prou feines recordo com era de deliciós.
Als vint-i-cinc anys, em tornava a meravellar
la meva ignorància de les coses més senzilles.
Ted Hughes. Cartes d'aniversari. Edicions 62 i Empúries.
Traducció de Josep Maria Fulquet i Paulin Ernest.
Fa dos setmanes que només recullo paraules a les converses del tren de rodalies que no arriba mai enlloc, que faig fotografies com si fos un dels milers de turistes que omplen d'expresions abstractes el paisatge urbà i que m'assec al primer esglaó de la sortida del metro a menjar fruita fresca i escoltar en Jacub interpretant Romance oubliée amb la viola davant la indiferència general. De vegades em pregunto quin es el propòsit últim, intento trobar respostes, referències, direccions, però l'únic que en trec és material per escriure durant dos anys seguits. La pròxima setmana espero visita a casa meva. Estreno vida nova.
Fa dos setmanes que només recullo paraules a les converses del tren de rodalies que no arriba mai enlloc, que faig fotografies com si fos un dels milers de turistes que omplen d'expresions abstractes el paisatge urbà i que m'assec al primer esglaó de la sortida del metro a menjar fruita fresca i escoltar en Jacub interpretant Romance oubliée amb la viola davant la indiferència general. De vegades em pregunto quin es el propòsit últim, intento trobar respostes, referències, direccions, però l'únic que en trec és material per escriure durant dos anys seguits. La pròxima setmana espero visita a casa meva. Estreno vida nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada