towards rites I do not know, waiting for the lost
ingredient, as if salt or money or even lust
would keep us calm and prove us whole at last.
Anne Sexton. The complet poems. Mariner books. Nova York 1999.
És el plaer despertar-se al teu costat i veure com s’escampa la llum renovada de dissabte per tota l’habitació a través de les cortines. Preparar-te un cafè amb llet a la cuina mentre em bec un suc de mango fresquíssim i tu et prens una dutxa que et desperti els músculs per baixar després a la platja i nedar una estona. És un luxe saber que Anne Sexton espera el seu torn a la lleixa per anostrar les seves paraules. A la bústia, entre les factures de telèfon i els rebuts del banc, algú ha deixat una revista amb algun dels meus poemes publicats. Busco grup generacional.
3 comentaris:
Crec que la literatura pot salvar a les persones... ens ajuda a entendre el món, a explicar-nos les coses... M'agraden els pensaments sobre allò quotidià i, per cert, jo també conec a Sigur Rós...
Gràcies pel comentari Crisina. Sí jo també crec que la literatura ens pot salvar... el sopar del dissabte... va ser deliciós. Bona sort a la República Txeca.
Mentre et llegeixo sento la simplicitat de les nostres vides, la superficialitat del dia a dia i quant de pobre és el que no sent. Per això et vull donar les gràcies perque després de llegir-te, avui, he tornat a obrir el meu calaix, aquell calaix que obro quan començo a notar que la meva ànima es buida. Feia temps que no l'obria, però al fer-ho, he notat que tot segueix estant al seu lloc. I ara l'haig de tancar, però el tanco amb la certesa de nou em senti buida, pocré tornar a obrir aquest calaix que m'omple l'ànima de vida. I si no es deixa obrir perquè la tristesa el bloquixa m'enfonsaré en un dels teus poemes per surtir de la superficialitat de la vida.
Publica un comentari a l'entrada