un paviment gastat, fosc i lluent.
Merèixer la noblesa d'un incendi.
Joan Margarit. Càlcul d'estructures. Edicions Proa.
Ara parles obliquament, sense cap mena de por però enterrant les llàgrimes que et venen als ulls darrere un llast immens de consumits tòpics cada vegada que parles d'ell. Després sortirem a la platja de nit per evitar la duresa excessiva de la llum i els turistes, i ens estirarem a la sorra i trobarem refugi en les paraules mínimes d’algun poema o en el silenci d’algun record o en la incertesa d’un projecte que no durem mai a terme. Tots fugim d’alguna cosa, excepte el que fuig de si mateix. No hi ha prou alcohol per beure’t tota sencera.
1 comentari:
É impossível fugir de si mesmo... Porém é possível "esconder-se" de si mesmo, projetando-se em outrem... Me parece que é a opçao da maioria das pessoas, rsrs...
Admiráveis os que têm coragem e conseguem assumir-se, convivendo com seus medos e paranóias, lado a lado, enfrentando seus fantasmas!!
Publica un comentari a l'entrada