roure a un aglà, o gerra al fang que algú trepitja.
Manuel Forcano. Corint. Edicions Proa.
L’estiu és el tacte suau i fresc del llençol a la matinada, és nedar a la piscina amb tots els llums encesos i escoltar discos de freejazz a trenta-quatre revolucions per minut, és recitar els poemes que he escrit durant l’hivern pels locals del poble i les pales del ventilador giravoltant lentes al fons de les teves pupil·les. L’estiu és descordar-te el vestit blanc de lli i deixar-lo caure a terra suaument i sense fer soroll. La primera vegada que et vaig veure recordo que tallaves una llimona i duies un vestit blanc i era un capvespre d’estiu de fa dos anys, i recordo que et vaig dir que jo era tardoral i que tu em vas contestar que t’agradaven els temporals i la remor de les fulles mortes arrossegades pel vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada