Carlos Edmundo de Ory. Melos melancolía. Edicions Ígitur.
Jo que només faig servir una petita part dels mots del diccionari i que calculo cada paraula com si m’hi anés la pell, jo que una vegada vaig fer l’amor amb una noia que es deia Capvespre a l’habitació pobre d’un motel de Messina i he menjat crepes amb gust de melmelada de préssec sota la trista pluja de París, jo que vaig descobrir la poesia un vint-i-quatre d’octubre de fa catorze anys i que des d’aleshores he plorat amarga i solitàriament per les habitacions i els lavabos públics de la meva existència, continuo vigilant, sotjant, parant esment, sent tot ulls, continuo recollint provisions per quan hagi de tornar a ser hivern.
3 comentaris:
O no és sempre hivern a l'abisme de la poesia?
M'agrada sotjar, la paraula i el significat!
Agraït de descobrir el teu blog!
Tornaré.
de l'existència i de la insistència..
com m'agrada el teu blog
records des de badalona
Publica un comentari a l'entrada