Joan Vinyoli. Llibre d'amic. Edicions 62.
Tot el dia corrent extenuat pel paviment de no sé quins foscos interessos, tot el dia analitzant, calculant, valorant, mirant de no alterar massa el desequilibri natural de les coses. Però a mitja tarda ha entrat un desconegut al despatx i li he parlat de tu, i he decidit plegar una mica abans. De camí cap a casa m’he aturat a comprar menjar envasat al buit mentre Maria Bethânia m’avisava a l’mp3 de que feia tard a tot arreu. Després el ron i les teves paraules en portuguès a cau d’orella m’han salvat de la mediocritat una altra vegada.
1 comentari:
"Després el ron i les teves paraules en portuguès a cau d´orella m`han salvat de la mediocritat una altra vegada."
Que profunda reflexao, que "profética" reflexao...
Publica un comentari a l'entrada