romandrà aquí, escrivint
la mateixa postal
fins que no encerti un sentiment
a la mesura.
Carles Torner. Viure després. Edicions Proa
Ahir vaig estar treballant fins tard en el meu últim poema i aquest matí m’he llevat més d’hora i he pujat al terrat de casa a fumar un Gitane i veure com s’aixecava el dia abans d’anar-me’n a la feina. A l’oficina els típics comentaris de divendres, un document portat al registre a última hora i una discussió teòrica sobre la procedència d’un assentament comptable. He demanat fer festa al meu cap per poder olorar el mar, els llençols nets i la teva pell més de cinc minuts seguits, i mesurar les nits amb paraules com ara profunditat, viatge o malenconia. No veig l’hora de tornar a casa i abandonar-me als poemes d’Ismaïl Kadaré i al no-res de la meva existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada