de Connemara un diumenge de matí
mentre una claror captivadora se sostenia i s'obria
i la muntanya sencera reflectida en el llac
ens penetrava com una falca dolçament empesa
fusta endins.
Seamus Heaney, Llum elèctrica. Edicions 62-Empúries
M’agrada escoltar Damien Jurado assegut dins el cotxe un dissabte al vespre prop del mar, sense res més a fer que comptar les 735.839 gotes de pluja que han caigut sobre el parabrises i damunt les nostres paraules. M’agrada acariciar-te els cabells, tallats a la manera de Jean Seberg, el gust de canyella dels teus llavis i el tacte suau de la teva pell, però encara porto el fred a les mans, clivellades per un llarg hivern interior. Enyoro la llum d’agost dins la teva mirada. Que llarga se m’està fent aquesta primavera. De vegades desitjaria no existir més enllà de la teva veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada