dissabte, 10 de febrer de 2007

Acústica


Fotografia de Xavier Prat

Em costa respirar. Després d’una setmana tancat a l’oficina se’m fa estrany tanta llibertat. Ara recordo la meva germana parlant-me del síndrome d’stockholm mentre em prenc un gelocatil 650 mg i el Sovtek d’en Pau falla a la segona prova de so «ja se sap, les coses funcionen fins que un dia ho deixen de fer», així que avui sonarem més o menys acústics. Un fet destacat però: al final de l’actuació se m’apropa una noia i em diu que tinc una veu preciosa per recitar poesia. Em pregunto si deu interessar algú tant d’alcohol i tanta malenconia?


1 comentari:

Valeria ha dit...

"Em pregunto si deu interessar algú tant d`alcohol i tanta malenconia?"

Já se deu conta de quantas pessoas neste mundo se identificam - por vivência - com o que escreve? Quantas pessoas neste mundo vivem an solidao, a tristeza e a saudade anelante do que ainda nao conhecem...
Agradeço aos deuses por nao sentir mais tristeza e saudade...