diumenge, 21 de gener del 2007

Suddenly

El sentit del viatge no és tan important com
el viatge en si mateix recordo que em va dir
algú mentre encenc la bombeta de l'entrada
i tanco la porta al meu darrere com un final.
Ho pots llegir als vidres bruscament entelats
pel record de les paraules: Una estufa vella,
la fusta feta malbé dels armaris, el teu amor
i tota la roba des de l'habitació fins la cuina
com el fracàs del triomf. Encenc els fogons
mentre s'acumulen els dies al nord constant
dels poemes que he escrit. Si te'n vas deixa
la porta oberta perquè hi pugui entrar el sol.