Cecília Meireles (RJ, 7 de novembre de 1901 — RJ 9 de novembre de 1964) va ser poetessa, professora y periodista. Part de la seva obra poètica s’emmarca dins la Vanguardia del Modernisme brasiler i figura com un dels seus noms més representatitus, juntament amb Manuel Bandeira i Carlos Drummond de Andrade. Aquest Exercici l’he extret de la reedició de la seva Antologia poética (Editora Nova Fronteira, 3ª edição. Rio de Janeiro 2001) i es tracta d’un poema inèdit que ella mateixa va recollir a l’edició de 1963.
Exercici
Ciència, amor, saviesa,
tot jau molt lluny, sempre
- immensament fora del nostre abast.
Es desfà l’àtom,
es domina la llàgrima,
ja es poden vèncer abismes
- però es cau, després, de caps a terra i amb els ulls tancats,
i s’és un petit secret
sobre un gran secret.
Tristos encara serem durant molt de temps,
encara que d’una noble tristesa,
nosaltres, els qui el sol i la lluna
tots els dies troben
en el mirall del silenci reflectits,
en aquest llarg exercici d’ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada