dimecres, 26 d’octubre de 2011

Cabdells de llum

“debruçado
sobre o tempo
sinto-me como sou.
assim:
menor que tua sombra”.
Everardo Norões. Retábulo de Jerônimo Bosch. Editora 7 letras. Rio de Janeiro 2008.




Fa dies que la persiana de l’espai on treballo es va espatllar. Des d’aleshores hi ha més llum a l’habitació durant el dia, finestra-aquari, i més nit durant les matinades d’octubre, finestra-abisme. D’ençà d’aquell dia la geometria i la verdor del cactus contrasta més intensament amb la tardor que frega els vidres com si volgués entrar a dins i instal·lar-se al fons de la casa. Fins i tot la suite núm. 1 en G major per a violoncel de Bach ara em sembla que té una lluminositat diferent. Continuo descabdellant versos en portuguès i ampliant-esmenant el diccionari. M’aturo un instant i anoto al moleskine, 26 d’octubre: “De vegades hi ha coses que es trenquen per bé”.