dissabte, 5 de desembre de 2009

Roman Polanski

¿De qué puede estar hecho ese momento
sino de poemas releídos?
José Félix León. Palinodia. Editorial Cauce. Pinar del Río, 2008.

Una diadema de tela blava embolcallava i recollia els seus cabells. Un color d'ombra precoç als ulls insinuaven un lied perdut en la pentèlica memòria del temps. Ella esperava algú que no arribaria mai a la cita. El seu rostre recordava la calidesa primaveral dels hexàmetres de Kavafis, el tacte lleu del lli a l'estiu damunt la pell. Recordo que sostenia una carpeta amb apunts d'Història. Es podia veure a primer cop d'ull que coneixia bé la litúrgia del vent que bufa sempre a quarts de quatre. Va estar-se esperant una eternitat, després travessà el carrer i desaparegué per l'última cantonada de la tarda. Un nen va començar a plorar. Per sort no va passar res que provoqués cap vell malentès ni l'interès dels Fiscals.