sino de poemas releídos?
José Félix León. Palinodia. Editorial Cauce. Pinar del Río, 2008.
Una diadema de tela blava embolcallava i recollia els seus cabells. Un color d'ombra precoç als ulls insinuaven un lied perdut en la pentèlica memòria del temps. Ella esperava algú que no arribaria mai a la cita. El seu rostre recordava la calidesa primaveral dels hexàmetres de Kavafis, el tacte lleu del lli a l'estiu damunt la pell. Recordo que sostenia una carpeta amb apunts d'Història. Es podia veure a primer cop d'ull que coneixia bé la litúrgia del vent que bufa sempre a quarts de quatre. Va estar-se esperant una eternitat, després travessà el carrer i desaparegué per l'última cantonada de la tarda. Un nen va començar a plorar. Per sort no va passar res que provoqués cap vell malentès ni l'interès dels Fiscals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada