Je cherche le geste qui sera une route.
Hélèn Doiron. Les corridors du temps.
Fotografia de Valèria C. de Araújo. Torino, 10 d'abril de 2009.
Si resto un minut més en silenci sento que ja no podré recuperar mai més la meva veu. La mateixa amb la que estimo la suau intransigència del teu amor, faig pronòstics i càbales i recito els versos d’Hélèn Doiron. Fa dies que em limito a seure davant la porta de casa o als bancs públics esperant descobrir el senyal que em faci recobrar la precisió tremolosa de la primera mirada: un rostre, una paraula a mig dir, l’estampat de flors d’una brusa o tota una constel·lació d’estrelles tatuades a l’esquena nua d’una estrangera. Qualsevol cosa, una o dues veritats, que justifiquin una existència o si més no un poema, això ara tan se val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada