Manuel Forcano. Llei d'estrangeria. Ed. Proa. Barcelona 2008.
Fotografia de Valèria C. de Araújo. Parc Trianon, Avgda. Paulista. Sao Paulo, febrer de 2008.Fa dies que no dic res. Les lectures se m’acumulen a la tauleta de nit: Miloz encara dibuixava un paisatge polonès i la gira grisa de les faldilles d’una noia, molt abans de Berkeley, i a mig traduir la infància intransitiva de Manuel Bandeira, amb anotacions a peu de pàgina i pòstics de coloraines. Al meu últim poema li manquen dos paraules: les que vaig perdre una tarda d’estiu mentre nedava al mar amb els ulls tancats. Tot té un aire de fràgil provisionalitat aquest setembre. L’altre dia llegia uns poemes meus traduïts al portuguès i vaig sentir nostàlgia i tristesa a parts iguals. No sé perquè enyoro tant la pluja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada