dissabte, 5 d’abril del 2008

Finestra

Es necessita aquesta gran ciutat
per mesurar la nostra solitud.
Joan Margarit. Els primers freds. Ed Proa. Barcelona 2004.
L’ascensor puja lentament fins a deixar-nos a la nostra habitació. Obro les cortines i m’assec a la butaca i em perdo en l’immensitat i el silenci de la nit mentre tu et dutxes amb la porta del bany oberta. Desprès ens estirem al llit i fem l’amor, i jo bec assedegat dels teus cabells i dels teus llavis i dels teus malucs encara humits. Ja no m’importen els horaris ni les flors caducades ni les sinestèsies ni els cordons de les sabates, però em deixa trist no saber tocar cap instrument.

3 comentaris:

Valéria Araújo ha dit...

Aquesta foto de l´avinguda paulista a la nit es preciosa, pero ara sense tu puc sentir el buit que fa la teva absensia. T´estimo moltissim

Anònim ha dit...

em sembla que acabo de fer un gran descobriment... :)

Anònim ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Flores Online, I hope you enjoy. The address is http://flores-on-line.blogspot.com. A hug.