dilluns, 5 de novembre del 2007

Corcobado

Ens han col·locat dalt del pastís
com una parella de nuvis.
Si hem d'esperar el ganivet
farem per quedar-nos al mateix tall.
Ronny Someck. Poema de la felicitat. Editorial Proa.
Traducció de Manel Forcano.

Fotografia de Valèria C. de Araújo.

Per no dir que no vaig parlar de flors, escriuré sobre els camps grocs de gira-sols del nostres llavis, sobre els ocells que volen ràpida i erràticament pel cel com una mà dins les calces d’una dona, parlaré de les sargantanes que recorren el teu cos de vellut durant les nits àrtiques de desembre i del blat que fa llevar el pa de les nostres paraules. Per no dir que no vaig parlar de flors escriure poesia amb la mateixa passió que el crist de Corcobado o de la dona de fer feines que neteja el terra d'un lavabo mentre somriu i canta la lletra d’una cançó d’amor.


2 comentaris:

Valeria Araujo ha dit...

M´agrada ser el teu corcobado, la teva llum, la teva alegria i el teu olor a canyella...
M´encantan las tevas paraulas i quan te amo en silenci mentre tu escriure, i m´agrada fer un café amb tu mentre perlem de tot i de rés. M´encanta ser la teva dona. T´estimo molt amor meu.

(Bé... mi català fué un intento de homenaje a ti, mi amor, y a tu idioma fantastico que voy aprender!! Te amo!!)

Raimon Gil Sora ha dit...

La teva dedicació i el teu sentiment cap al català és digne d’admirar. Em moro de ganes de traduir a la meva llengua Drummond i Hilst i Clarice Lispector i Manuel Bandeira i tants d’altres grandíssims poetes brasilers. Muito obrigado pela homenagem, te amo. És um plaer ser el teu company.