Sal i rovell a l’aire i als llavis i a les paraules. Ja fa alguns dies que no escric res. Avui, després de sopar, he fullejat uns poemes i he sortit a fer un tomb amb el gos fins al port mentre escoltava At Swim two birds a l’MP3. Sempre m’ha agradat passejar-hi i veure la gent que pesca entre les enormes estructures de ferro dels vaixells i les grues, i aquest gust de pipes salades als llavis. Després de pensar-m'ho una mica he decidit arribar fins al final del moll on una vegada, amb els ulls mig tancats per la claror, vaig veure un vers de John Berryman reflexat a l’aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada