dissabte, 21 d’abril de 2007

Butter Cookies

Després d’uns dies de neteja, pluja i versos de Brodsky m’he decidit per agafar un rodalies de RENFE i visitar l’exposició del CCCB sobre Vilhelm Hammershøi i Carl Theodor Dreyer. A l’entrada m’espera la meva Hipàtia amb texans i ressaca i un estol de nens corrent d’un costat a l’altre. La idea és interessant: un cineasta com a continuador de l’obra d’un pintor. Fragments de pel·lícules, diàlegs, notes a peu de pàgina i alguns quadres. A poc a poc l’ambient de l’exposició, la seva manca de llum, els silencis, una certa decadència i els quadres paorosament plens de no-res de Hammershøi em filtren les nits i el Zubrowka que, amb delicadesa, he anat acumulant als meus poemes, fins que m’adono de que Hipàtia està contemplant Dona jove vista d’esquenes, i jo mirant la meva “dona jove vista d’esquenes” he experimentat el que devia sentir Hammershøi fa un segle. Potser per això he començat a sentir com el neguit m’anava creixent, fins que ella s’ha girat i amb un mig somriure m’ha xiuxiuejat a cau d’orella: «Amor Omnia». Després hem anat a menjar alguna cosa al Ménage à trois, i el carrer, i la gent i els gossos que ens hem creuat ens han semblat més plens de vida i coloristes, com una llauna de galetes daneses o un disc d’electropop.