divendres, 13 d’abril del 2007

Entre dos punts

Ara recordes aquell vespre prop de l'escullera,
els teus llavis de vellut i una ampolla de vodka,
i ens abraçàvem per no perdre'ns en la tristesa
de les paraules. Recordes mentre et serveixen
un cafè i es fon el gel dins l'alcohol dels teus
ulls. L'hivern haurà arribat una mica més tard
aquest any dius davant la indiferència general.
Fora un home amb bicicleta creua el temporal
i el teu present amb un impermeable groc cap
al meu demà. A la part de dins, sense falses
esperances, sempre hi veus el cartell de tancat.

Febrer 10, 2007

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bon poema amb una barreja de present passat i futur vist des de la indiferència dels demès cap a la pròpia persona. Es veu aquell ull que sempre ho observa tot i que és ignorat pels demés.

Des d'aquí vull donar molta sort a Raimon el propietari de totes les parules d'aquest blog.