El 1941, en motiu de la declaració de la segona guerra mundial, Lowell es va presentar com a voluntari al servei militar però no va ser admès a causa dels seus problemes de vista. Tres anys més tard va ser cridat a files però Lowell es va declarar objector de consciència per l’impacte que li havia provocat els bombardeig dels aliats sobre ciutats alemanyes com Dresden. Com a conseqüència de l’objecció Robert Lowell va haver de passar uns mesos de presó, la condemna va acabar amb la prestació de serveis socials a Connecticut. Durant els mesos en que Lowell va estar privat de llibert va acabar i publicar el seu primer llibre Land of Unlikeness. El 1946 va publicar Lord Weary's Castle, llibre que va tenir una càlida acollida per part de la crítica i amb el que va guanyar el Pulitzer Prize for Poetry durant el 1947.
A partir del Pulitzer la vida de Lowell presenta un canvi constant: el 1949 es divorcia de Jean Stafford i es casa amb Elizabeth Hardwick, una jove escriptora de Kentucky, i se’n van a viure a Nova York. El 1950 mor el pare de Lowell com a conseqüència d’una llarga malaltia, i el 1954, després de la mort de la seva mare, Lowell ingressa a l’hospital Mc Lean’s de Massachusetts per tractar les seves crisis i episodis maniaco-depresius. En part degut a la influència de joves poetes com W.D. Snodgrass i Allen Ginsberg, i en part instat pels seus psiquiatres, Lowell comença a escriure d’una manera més directe i a escriure sobre ell mateix i la seva infància com a teràpia. El 1959 apareix Life Studies, un recull de poemes amb un marcat to autobiogràfic amb el que el poeta guanya el National Book Award l’any següent. Tot i que alguns poetes i crítics, com ara Allen Tate, van quedar decebuts amb el resultat final, molts lectors van veure en Life Studis un canvi i una renovació dins del panorama poètic nord-americà de la dècada dels seixanta. De fet, es podria afirmar que aquest poemari, juntament amb Heart’s Needle de W.D. Snodgrass, és el punt de partida del que més tard es va donar a conèixer com la Confessional Poetry. Fins i tot alguns l’han arribat a comparar, per la seva transcendència i la influència que ha exercit sobre les generacions posteriors, amb The Waste Land de T.S. Elliot.
Durant la primera meitat de la dècada dels seixanta Lowell cedeix terreny en lo personal i comença a diversificar el tema de les seves composicions per centrar-se en aspectes més comuns i fins i tot polítics. Així les coses el 1964 apareix el poemari For The Union Dead, on el poeta tracta, a més de temes personals, qüestions comunes com la contaminació, la degradació del paisatge, l’alcoholisme o la guerra civil americana. El 1967 publica Near the Ocean, el poemari més formal d’ençà dels Life Studies. Robert Lowell va passar els darrers anys de la seva vida a Londres. Va morir d’un atac de cor un 12 de setembre de 1977 a Nova York, a l’edat de seixanta anys.
La poesia confessional
La confessional poetry o poesia del jo, apareix durant la primera meitat de la dècada dels seixanta a Estats Units i està associada a noms il·lustres de la poesia del segle vint com Robert Lowell, Anne Sexton, Snodgrass i John Berryman, per citar només alguns dels poetes més destacats d’aquesta corrent literària. La característica essencial de la confessional poetry la trobem en el tractament de temes com la mort, la depressió i les relacions interpresonals, tots ells temes expressats des del punt de vista de l’experiència personal. Ara bé la poesia confessional no es caracteritza simplement per gravar emocions damunt el paper sinó que també cal destacar el mestratge en la utilització de la prosòdia així com l’elevada qualitat estructural dels poemes
Links d'interès
- Pàgina en anglès de l’acadèmia de poetes americans; conté notes biogràfiques i una selecció de poemes (inclou arxiu d’àudio amb la lectura del poema The Public Garden). www.poets.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada