dissabte, 5 de febrer del 2011

Crònica de gener

Siempre tú la pequeña estrella y siempre yo el bajel a oscuras
Siempre tú el puerto y yo el fanal a la derecha.
Odysseas Elytis. Dignum est y otros poemas. Galaxia Gutenberg, Barcelona 2008.



He cercat delícies, paisatges rectilinis on poder descansar la mirada, la bellesa d'una nota dissonant a So What de Miles Davis i la subtiliesa de la teva mà dibuixant a l'aire el vol vacil·lant d'un significat. Aquest gener he buscat el gest exacte, l'etimologia de la paraula "amor" en un viatge d'anada i tornada a Oporto, i de la paraula "adéu" als ulls plorosos d'una noia a l'estació de trens de Sao Bento. L'altre dia, després de la presentació d'un llibre, algú em va passar un paperet amb el nom d'Elytis apuntat en llapis i ara ja no puc parar de llegir els seus versos. Gener és un bon lloc on començar de nou, un espai farcit de delicadeses.

1 comentari:

Valéria Araújo ha dit...

Mai no havia pensat conèixer la sensació de ser la persona del verb. M’agrada la subtilesa de la teva mirada poètica a tot el que ens envolta. Gràcies per fer d’un viatge un record inoblidable i poètic. Gracies per compartir la vida. T’estimo moltíssim (però ja ho saps).