divendres, 8 de desembre de 2006

Soledad

(amb el baix de Michel Benita)

Al principi hi havia el caos, després es va crear
la llum i es va separar de l’obscuritat. Al pis on
ara escric la llum d’hivern entra per la finestra

com una metàfora dels primers dies, a la cuina

s’acumulen restes de menjar i jo vaig escrivint
aquest poema amb la solitud d'un baix de fons
que et fa companyia per parlar la llengua d'ella
i expressar el que callem, que l'escalfor d'una
estufa de parafina
no m'abriga prou de la teva
absència, que fa temps que visc un altre hivern.

1 comentari:

Glòria ha dit...

Però passa l'hivern i arriba l'estiu.
Sovint, potser massa sovint, fa fred a l'estiu, una fred d'absència, una fred de records passats, una fred que ni l'escalfor del sol d'agost abriga, és la fred que sovint, potser massa sovint, es nota a la pell quan arriba l'estiu , és la fred de la soledad.